Saturday 4 de August de 2007, 00:00:00

1 Comentaris

28 i 29 de juliol amb Octane, Jimi, Ramón i jo (cat)

[+] click para ampliar

[+] click para ampliar

[+] click para ampliar

[+] click para ampliar

[+] click para ampliar

Només ens faltava el Bellputjà en David_p per completar el plé de les cuatre nacions!!

Ens van juntar, els Tarragonins trensaJimi & scaleitorRamón, amb el Gironenc nomedamiedonàOctane i la baix llobregatina i recent vallesana “kamakaCat”.

Divendres 27 a la tarda encara no habiem decidit que fer, si el tant parlat VIGNEMALE o juntar.nos amb Susi&Fern&Toni&cia pel MIDI D’OSSAU.

Sobre les 22:30h Octane em passa a recollir i sortim cap a Ainsa, on vam quedar amb Jimi & Ramón que ja han sortit de Tarraco.

Tras un parell de trucades i jo aguantant “desperta” TOT el camí ;-) jejeje, els tarragonins ens comuniquen que estàn fins (piiiiiii) d’esperar i que segueixen cap a dalt, Octane fa un intent de trobada dient que ja els agafarem, però “sugozoenunpozo” quan Jimi li comenta que Ramón i la seva furgo van de rally…

Sobre les 4:30am arrivem a Gavernie, on els trovem dormint a la furgo…els despertem sense pietat, bé, de fet només s’aixeca en Ramón per tirar amun, en Jimi seguéix dormint…. JO NOOOO,  arrivem a la pressa d’Ossue, on la gent s’està llevant per començar a caminar…jijiji!!! Nosaltres aparquem (bé de fet, a mi quasi que em llençen al rio amb la furgo!!!) i ens posem a clapar…

A les 9am ens despertem de calor, només hem dormit unes 4h. esmorçem tranquil.lament, fa molta calor i no hi ha ni un núvol. Per fi li veig la cara al hippytressascadavezmáslargas!!!! Jajaja!!!

 A les 11:30h,  hora dominguerilla, començem a caminar. El camí es molt evident i començar planer al costat del riu, només es guanya desnivell a l’últim tram abans d’arrivar al Refugi de Baysellance,  on parem a dinar i omplir d’aigua tot el que portem, hem trigat 3h 15min. Sobre les 16h seguim pujant per l´Horquette d´Ossoue, tras valorar l’hora que es, decidim avançar tot el que poguem i ens ls, deixi la llum, per demà fer el mínim posible, eso si, com els cargols, con la casa a cuestas!

La pujada cap al Petit Vignemale, també es evident i guanyem desnivell de seguida. Arrivem al cim  3.032 m. sobre les 17h i decidim continuar per la cresta fins que aguanti la llum o trovem un lloc per bivaquejar.

Sortim del cim en descens, pel fil de l´aresta, perdent alçada entre uns resalts. Arribar a un petit corredor pedregós cap al NO, per on es perden uns metres, per tornar al fil de l´aresta. Un nou resalt es baixa desgrimpant per una canaleta del vessant SE, i per una repisa es torna al fil. Desgrimpar un nou resalt per una xemeneia força vertical. Al seu peu girar a la dreta un parell de metres i desgrimpar de nou fins arribar a una mena de terrassetes. Des d´allí cal baixar per una mena de canal-corredor cap al N, sobre els sèracs de la gelera del Petit Vignemale. Desgrimpar buscant les millors preses (III). Baixar uns 25 metres,i decantar-se a l´O fins arribar a una petita bretxa al fil de l´aresta. Continuar pel fil, molt esmolat, per un pas més espectacular que difícil. Passar al vessant S i arribar al collet dels Glaciars.

SI SI SI esta copiaoooo, pero amb la meva memoria de peix que voleu!!! Jajaja!!! Per cert, no se on va el rapel!!!

Preparem els bivacs, força desnivellats (sobre tot el meu…) i sopem tranquil.lament, son les 19h i encara ens toca el sol i no bufa gens de vent, però de seguida que marxa el sol, comença a refrescar. Sobre les 21h ja estem dins el sac, la nena es la “valenta” que porta un +5º i a les 23h s’ha d’embolicar amb la manta térmica, només m’adormo un parell d’estones de no més de 1h on tinc malsons. Hi ha lluna plena, fa una llum increíble, no calen frontals, m’haig d’aixecar per observar les vistes sobre les 4am, els tres estàn dormint plàcidament i jo passejo gaudint de la lluna per la cresta. Tinc fred i no estic estable perque la manta témica no es mogui.

El sol comença a surtir sobre les 7h ens anem aixecant per contemplar tal espectàcle. Esmorçem traquil.lament.

Iniciem la pujada cap a la Punta Chaussenque 3.204m, majoritariament pel vessant S, per una successió de terrasses i canals, a cops descompostes (II-III). Arribar a una petita punta, des d´on es podria guanyar l´aresta, o bé continuar pel llom per terreny trencat fins el cim de la Punta Chaussenque.

Observem com la gent comença a avançar cap al Pic Long per la Glaçera d’Ossue. Nosaltres siguim crestejant, arrivem a una arista bastant exposat pels dos costats on trovem un Isard, soposem que ferid, dons no s’atraveix a baixar i se li acosta al Octane, el qual s’ha apartar.

Seguint pel llom baixem a la gelera per unes terresses força descompostes, on Jimi & Cat patim una mica de bloqueig…. Ramón ens dona un cop de mà portant la motxil.la. Baixem fins la glaçera.

A la gelera deixar a la dreta l´embut de sortida del coloir de Gaube i pujar a la Pique Longue per la seva ruta normal, per unes canals trencades (I-II). Hi ha bastanta gent pujant, deixem les motxil.les, Octane, Ramón pujen per una petita pared de III i l’orgull de la Cat li fa pujarla també! (si si Jimi, ya te dije que ahí me fallaste!!!! ;-)_) Començem la grimpada bastant fácil, però amb bastanta pedreta suelta. Fem cim molt aviat, foto ràpida, dons hi ha massa gent i tirem avall de seguida. Agafem les motxil.les i ens calçem els grampons per ana baixant. La glacera es fa més curta del que veiem desde la cresta i ni tan sols fem servir el piulet, encara que hi ha força esquerdes. Faig un parell de “culoesqui” en els cual em clavo els grampons suficientment per posarme de peu… Al final de la glacera, ens treiem els grampons i em canvio la roba mullada que porto…. La tornada es fa molt llarga i pesada i tenim el sol de cara… Arrivem a la pressa D’Ossue a les 13:30h.

XIM PUM!!!

1 Comentaris

Enviat per Jimiton el Tuesday 14 de August de 2007

“Buenassss... a ver si macuerdo.. dejas la cima del petit, se continua por la cresta unos metros y se bajan unos pocos metros por una 'chimenea' a la izquierda, se hace un flanqueo de unos pocos metros (con grandes vistas al glaciar) y se vuelven a crimpar unos metros para retornar a la cresta.
Avanzas unos metros por la cresta y es entonces cuando haces un rapel de unos 10-15m. No habia leido reseñas sobre ello pero una vez alli vimos que era lo más cómodo, seguro y rápido. Supongo que se puede descrimpar pero vamos eso al gusto...
Una vez rapelados los metros, en ese punto ya ves delante la pared que nos llevará a la espalda del chanqueuse donde hicimos el vivac. Para acceder a la base de la pared hay un paso algo aéreo sobre la cresta (de unos 5m aproximadamente) pero hay buenas manos y buenos pies así que se coge aire i con cuidadito (bueno eso yo... ram i octane como pedro por su casa... fueron un isard en otra vida...). Una vez en la base de la pared te das cuenta que la pared que veias i te colocaba los güebines por encima del pecho es realmente una crimpada sin mucha complicación (con cuidadin of course). Divertida y larga crimpada hasta la espalda. Al dia siguiente desde la espalda seguimos la cresta unos minutillos, hasta poder ver el piton le carre delante nuestro i ver que (como nos habiamos informao) debiamos bajar al glaciar. Para bajar (otro cantar, lelele) se accede por la directa por roca algo descompuesta a un par de pequeñas terrazas que nos permitirán alcanzar el glaciar. La bajada impresiona al principio algo (al menos a mi, recien despertaito... :) y me lleve el recuerdo de sus rocas en los agujeros de mis pantalones de realizar la bajada con el culo apretao a la roca... jeje

Del glaciar al pique longue nada especial, crimpada i cima

Atardecer encantador, un amanecer que tendria que repetirse tooodos los dias y sobretodo una compañia acorde al sol, la luna, el cielo y las montañas. Fins aviat!!”